Meliana Bon Lloc - El factor Montoliu: del món a l'horta de Meliana

 

 

 

Capítol 2: El factor Montoliu: del món a l'horta de Meliana.

 

És un matí de divendres i una vintena de joves nord-americans afincats durant uns quants mesos a València s'arremolinen al voltant de les Torres de Serrans. Arriben amb bici atrets per una cridada. Al seu exercici d'adaptació a la terra valenciana hui els espera un episodi principal: van a conèixer l'horta per dins. Just baix les torres, com el guardià d'unes claus que donen accés a altres mons, roman impertorbable Toni Montoliu. Leus seus barbes li confereixen to de icona. Una celebritat de proximitat que dóna sentit a una comunitat.

Tots junts, liderats per Montoliu, inicien un camí en bici pel qual travessaran segments del Túria, una glopada de clorofil·la, i seguint el sender aniran deixant la ciutat per, sense solució de continuïtat, acostar-se al poble i a la naturalesa de Meliana. Són només uns minuts de recorregut, però per a ells suposa un viatge a dimensions diferents, una entrada en una València que encara no coneixien.

Després de fixar-se en el sistema de reg, després de conèixer in situ l'herència àrab i romana, de llegat invariable encara hui, els joves nord-americans i Montoliu posen peu a la Plaça de l'Ajuntament, serpentegen els carrers amb les seues bicis davant les façanes modernistes, van a parar a la Barraca; els dominis de Toni.

El mateix viatge el solquen diàriament ciutadans de tot el món. Meliana és per a ells la porta d'entrada a una horta que és també una entesa d'una cultura especial en què la calma, el bon ofici, la vitalitat i la terra són innegociables. Un bon lloc on viure.

Continua el matí. Ha començant el procés de preparació d'una paella col·lectiva que inclou passar per l'hort de Montoliu, agafar les viandes naturals que després aportaran fidelitat al plat. Xics i xiques des d’Ohio a Califòrnia aprenen la importància final del sofregit, com el temps i controlar el ritme és vital per al resultat, en quin moment s'ha d'abocar l'arròs, quin és el moment just per baixar el foc... Però sobretot aprendran com contribueix a unir a una societat, a crear llaços entre desconeguts, a celebrar els privilegis naturals.

 

Barraca Toni Montoliu

Partida de l'Ermita, Polígon 1, València

Les lleis de Toni:

      1.- Del camp a la taula: Diu Montoliu que no practica una agricultura i gastronomia de quilòmetre zero, sinó de metro zero. A uns passos el seu hort, al costat els seus fogons, ací la taula.

      2.- Lentitud i llenya: Per cuinar la paella Montoliu exigeix ​​temps, és conscient que és un plat que no casa amb la rapidesa. A la calor de la llenya natural de taronger i la canya, deixant que el procés fluixca prenent el seu propi ritme. La seua paella ha estat reconeguda per la plataforma Wikipaella com una de les millors del món feta a llenya.

      3.- El jardí d'Europa: L’horta a la qual Montoliu diu el cor d'Europa representa els principis sobre els quals la gastronomia pròpia ha de sustentar-se.

      4.- La importància de transmetre una cultura: la didàctica, saber comptar i saber fer arribar un llegat històric de tradicions, de fervor per la terra, que han passat de generació en generació.

      5.- La barraca: L'espai epicentre dels valencians, el que refugia les essències, és per Montoliu una inspiració sobre la què provocar la trobada al voltant de el que més li sedueix: la natura i la gastronomia.