LA HISTÒRIA DE MELIANA

No se sap certament quin és l'origen del nom de Meliana. D'una banda, pot ser romà, derivat d'una antiga Vila Aemiliana, la qual, com totes les viles romanes,s'hauria convertit en una alqueria.

D'altra banda, pot ser d'origen àrab, ja que, en la Mauritània de Cèsar, hi havia un lloc denominat Milianàh, on se suposa que arribarien els grups fundadors. A més, al nord d'Àfrica, un riu de Tunísia i una ciutat del massís de l'Atles s'anomena Miliana. També hi ha qui defén que el nom de Meliana ve del primer senyor feudal que va tindre la població després de la reconquista.

Més interessant que el nom potser siga estudiar com ha evolucionat la configuració de la població i l'espai, tant agrícola com urbà. Els assentaments en les terres baixes i costaneres van començar amb la romanització, quan les viles romanes van sorgir al voltant de la Via Augusta (l'actual camí reial entre València i Sagunt). Les terres van ser dividides en unitats quasi ortogonals. S'hi introduïren cultius com la parra, l'olivera, els cereals, el lli, el cànem i etc. Els àrabs, per la seua banda, van transformar les rústiques viles romanes en alqueries o xicotets nuclis perifèrics habitats on, a més de les cases, hi havia molins, forns i altres dependències. També van potenciar el sistema de reg i van introduir nous cultius com l'arròs, la morera, el safrà...

El rei Jaume I conquistaria estes terres en 1238 i del succés de la batalla del Puig va quedar memòria a Meliana amb l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta de la qual hi havia un retaule de taulellets, que fou traslladat posteriorment al nou ermitatge i que va arribar al seu punt més crític amb l'expulsió dels moriscos, el 1609. Una gran quantitat de terres i cases van ser abandonades i van desaparéixer tècniques de cultiu i sistemes de reg que havien perdurat durant segles. A més de l'enorme desastre, l'expulsió va comportar un canvi substancial en les estructures de propietat i en les relacions de producció. Les terres i els béns confiscats es van repartir entre els senyors amb les segones cartes de població. Els grups cristians que van vindre a repoblar les terres i treballar-les per als senyors van rebre casa i facilitats per instal·lar-s'hi.

Després del repartiment, el nucli urbà de Meliana, pròpiament dit, va començar a destacar-se de les alqueries disseminades per totes les bandes de l'horta. L'any 1671, el poble tenia 90 cases i 500 persones de confessió (majors de 7 anys). En el 1794, hi havia 250 cases i, en el 1815, n'eren 277 i 1078 persones de confessió. L'any 1816 es construïx el cementeri i, en el 1845, Meliana ja té un col·legi de xiquets i un altre de xiquetes, una parròquia i una segona ermita (la primera, la del Crist de la Providència, data del 1736)

Amb la desamortització de Mendizábal (1835-1837) es van subhastar els béns de l'església per a finançar la guerra contra els carlins i per a saldar l'enorme càrrega del deute públic de l'Estat. Una quarta part de la superfície del término municipal va passar, llavors, a ser propietat de la població en lots xicotets. En este segle XIX, els terratinents van emigrar a la ciutat i les finques van ser dividides en xicotetes parcel·les, algunes de les quals els llauradors les van comprar o van llogar. Van desaparéixer les alqueries senyorials, que van passar a ser cases d'oci, però, d'altra banda, va haver-hi una multiplicació de masies i barraques en tota l'horta. Açò coincidix amb la substitució dels cultius de blat, parra i olivera pels d'hortalisses.

Cal destacar, també d'este segle, que entre el 1834 i el 1885 Meliana va patir diverses vegades la presència del còlera.

Pel que fa als altres dos nuclis urbans, Nolla i Roca, tenen la consideració de barri des del 1900. Els orígens del barri de Nolla es remunten al 1860, quan l'industrial català Miquel Nolla i Bruixet va instal·lar una indústria a l'antiga Alqueria dels Frares: Mosaics Nolla, que va ocupar una superfície de 19.000 m². En la dècada dels 70, estes instal·lacions es van derrocar i es va construir un grup de cases. Actualment, en este barri, es troba situada la indústria Scheneider Electric, dedicada principalment a la producció d'elements elèctrics. El barri de Roca data del 1884, any en què el propietari d'una gran part d'aquelles terres, Vicent Roca, va construir una casa de camp i una capella al voltant de les quals es van afegir més cases al llarg del temps.