Església parroquial dels Sants Joans: Va ser construïda a mitjan segle XVI segons els cànons renaixentistes. En el segle XVIII, es va recobrir amb elements xoriguerescos, d'entre els quals destaca la sèrie de taulellets que recobrixen el sòcol. Esta església va ser restaurada en el 2007.

Palau de Nolla: També conegut amb els noms de Vila Ivonne i palaciete de Noia. És una mansió construïda a finals del segle XVIII com a vivenda del director de la fàbrica de taulellets Nolla. Més tard, la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, amb la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy, va servir de magatzem. Finalment, va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana.

Ermita del Crist de la Providència. Va ser edificada en 1737. Es troba en el camí del Mar. Actualment està situada ento al poliesportiu, prop de un dels col·legis. Va ser remodelada en els anys 90.

Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia. L'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser construïda al principi del segle XX (1906). Es tracta d'una obra moderna, amb espadanya en la fatxada de l'ermita. Està situada en l'entrada del poble, a la dreta de la N-340. Constructivament mostra arc de mig punt en la fatxada, imitant a l'estil romànic, amb teulada a dos aigües i planta de creu llatina. La seua restauració s'inicià en 1997 i les obres van finalitzar en 2007.

"Boira Boreal". És un nu realitzat per Julio Benlloch, premiat Medalla Nacional 1917, exposada en els jardins del seu carrer.

La Plaça Nolla. És una plaça de vianants de nova construcció (inicis dels 90) emmarcada per un va partir porticat. Al voltant d'esta s'estructura el mercat tradicional tots els dijous de l'any. Rep el seu nom per ubicar-se on es trobava la seu de la històrica fabrica de taulellets de ceràmica en la seua fase Nolla S.A (1920). El seu mur lateral va ser destruït a mitjan anys 80. Cal recordar, que des de 1861, existia al "camí del Barranquet" la primera fàbrica de taulellet de mosaic d'elevada temperatura de tot el continent, on després estaria Gardy i actualment Shneider Electric.

La Plaça Major. És la plaça principal del poble, on es troba l'Ajuntament o Casa del Poble, de gust modernista i renovat l'any 1923. El conjunt de l'edifici després de la remodelació va ser ampliat amb diversos servicis, saló d'actes i d'exposicions i una torre quadrada en la qual es configuren els 4 rellotges en la seua part alta, mirant als 4 punts cardinals. Va ser inaugurat el 17 de febrer de 1985.

En esta plaça es combinen diversos estils, des de cases del XIX fins a blocs del desenvolupisme i cases de l'any 90 d'inspiració nobiliària. El mercat s'ubicava en esta plaça en els 50 fins als 80, on es va passar a la Plaça Nolla. Actualment, té dos fonts, diversos fleixos i una construcció arquitectònica pròpia dels 80. El seu ús actual és dotar de marc físic per a celebrar actes públics ("Crides") i festes (Concerts, espectacles de varietats, escenificacions teatrals,...).

• En el S.XVII, Plaça dels Prats, per trobar-se junt amb ella terres comunals
• Santa Caterina
• Vicent Gimeno, artífex de l'alçament del pou.
• José Antonio Primo de Rivera, va ser el seu nom després de la guerra i fins a la democràcia
• Plaça del Pou és el seu nom actualment.
  

  En 1902 es van fer obres per a alinear la plaça. En 1917, a causa de la carència d'obtindre aigua de manera contínua, per motius de sequera, i buscant evitar infeccions, es va decidir alçar un pou artesià a la plaça. La Plaça del Pou, va ser un lloc de convivència i sociabilitat on les dones es trobaven quan anaven amb els cànters a per aigua, i on també era lloc de distracció i cita.
  
  Actualment 3 palmeres de Canàries, fan de vèrtex del triangle de vianants central, donant un caire naturalista al conjunt del pou. Les altres, de caire autòcton, són per a completar el paisatge.

Alqueria. Es tracta d'una casa d'horta de notable grandària ubicada fora del poble amb terres de cultiu al seu voltant, que presenta la màxima expressió de la producció agrària, al reunir diversos especialitzats (paller, estable, celler, corral,...). Entre els elements típics destaca també la presència d'una torreta, l'existència d'una capella o oratori i en general el seu caràcter plurisecular d'origen senyorial en molts casos.

Hui en dia, a Meliana només es conserva la Casa-Alqueria dels Martínez de Vallejo, i sense els destacats béns mobles que existien en l'interior.

Al llarg del XIX molts estagers locals van passar a convertir-se en els propietaris efectius de l'alqueria i les terres d'al voltant. Un exemple seria la família Roig en l'alqueria de l'historiador Onofre Danvila, junt amb el "Camí del Barranquet"

Bustos dels artistes de Meliana. A Meliana existixen 3 bustos dedicats a 3 dels 5 artistes de Meliana. Estos són:

• Julio Benlloch,escultor. El seu bust està situat en un dels parcs de l'estació i data de l'any 1922.
• Francesc Coret i Bayarri, escultor. Situat en el parc que està en el carrer Aragó
• Rafael Cardells Camarlench, pintor. El seu bust està situat darrere de l'estació. Data de l'any 1977.
• Jose María Rausell Montañana, escultor. El seu bust està situat al parc que hi ha enfront de la Llar dels Jubilats.  És obra de Juli Benlloch.
• José Rausell Sanchis, escultor. Tampoc hi ha bust d'este.